dilluns, 20 de març de 2017

LA PRIMAVERA JA ÉS AQUÍ !!




UN CONTRABAIX... A P3 !!!

Avui el pare del Jairo ens ha portat un contrabaix.

QUIN INSTRUMENT MÉS GRAN !!!!
En Pedro ens ha ensenyat com es toca, com es diuen les seves parts i com sona.
Quina sort !! 
I fins i tot...
 ens ha deixat tocar-lo !!!

dimecres, 15 de març de 2017

JUGUEM ALS MONSTRE RITMES A 2n

SI SENTS EL TEU MONSTRE RITME... JA EL POTS ANAR A AGAFAR ABANS QUE DESAPAREGUI !!!

CANÇÓ DE BRESSOL



DEBAJO UN BOTÓN


diumenge, 5 de març de 2017

dijous, 2 de març de 2017

dimarts, 28 de febrer de 2017

dilluns, 27 de febrer de 2017

HIMNE DELS PIRATES (MAR I CEL)

“L’Himne dels pirates” del musical Mar i Cel (de Dagoll Dagom).


Mar i Cel és una obra de teatre d'Àngel Guimerà que posà en escena la companyia de teatre Dagoll Dagom, amb música del compositor i pianista Albert Guinovart.

ESCOLTAR-LA*

HIMNE DELS PIRATES


EL MAR ÉS COM UN DESERT D’AIGUA
NO TÉ CAMINS NI TÉ SENYALS;
EL MAR ÉS UN DESERT D’ONADES,
UNA LLUITA SORDA I CONSTANT;

ÉS EL MAR LA NOSTRA TERRA FERMA
ON VIVIM ARRELATS EN EL VENT. (X 2)

LES VELES S’INFLARAN, EL VENT ENS PORTARÀ
COM UN CAVALL DESBOCAT PER LES ONES. (X 2)

EL SOL ÉS EL SENYOR DEL DIA,
LA LLUNA REINA DE LA NIT;
PERÒ LA REINA ENS DORM A LES VELES.
I AL MATÍ NO ES POT AMAGAR;

ALESHORES ENS FA DE BANDERA
I EL SOL VOL FER-SE ENRERE I FUGIR. (X 2)

LES VELES S’INFLARAN, EL VENT ENS PORTARÀ
COM UN CAVALL DESBOCAT PER LES ONES. (X 2)

ARGUMENT



Madrid, 1609: El rei Felip III, amb el consentiment del virrei de València i de l'arquebisbe Riera, ordena l'expulsió dels moriscos, davant l'única oposició del Duc de Lerma.

Vint anys després. Un vaixell pirata morisc, capitanejat per Saïd, que navega per la Mediterrània. En el seu darrer abordatge a una nau cristiana, han aconseguit capturar el virrei de València, que viatjava amb la seva família, a qui han fet presoners i per qui esperen aconseguir un bon rescat.

El tracte de Saïd vers els presoners no és tan salvatge com solen fer els pirates, i salva els presoners de diversos maltractaments, la qual cosa fa que Blanca, filla del virrei, acabi sentint quelcom per ell, malgrat que està plena de dubtes, car ella és cristiana i ell musulmà. Quan el pare de Blanca s'assabenta del seu amor rebutja la relació; al mateix temps que la tripulació comença a qüestionar el lideratge del seu capità, enamorat d'una cristiana, i planegen un motí per llevar-li el comandament. Joanot, un cristià que renegà de la seva fe i s'enrolà amb els pirates venent-se al millor postor, entra a la bodega i aconsegueix que el virrei li signi un contracte pel qual el nomenaran marquès en arribar a terra, a canvi d'alliberar-los i que aconsegueixin el control de la nau.

Els cristians s'apoderen de les armes i, sorprenent els pirates, els maten un a un. L'endemà al matí, el virrei vol penjar Saïd del pal major, però ella li confessa que si ho fa es matarà amb una daga que porta amagada. Lliguen Saïd i el deixen a soles a coberta amb Blanca perquè s'acomiadin, però Ferran, promès de Blanca, li promet que si ella torna amb ell com si no hagués passat res alliberarà Saïd perquè fugi amb una barca cap a la costa d'Alger, que es veu a l'horitzó.

El virrei apareix a coberta i, en veure la seva filla abraçada a Saïd, dispara sobre ell i Blanca compleix la seva promesa clavant-se la daga, i cau sense vida en braços de Saïd. Ambdós amants són llançats junts al mar, on es reuneixen amb tots els que han mort al llarg de l'obra.